Història

Xocolata Jolonch és la fàbrica de xocolata més antiga d'Agramunt i l'única de les dues històriques que encara funciona avui dia. Des de finals del segle XVIII, l'empresa ha anat passant de generació en generació. Val la pena recordar la figura d'un dels seus propietaris, Marià Jolonch, que va ser qui va traslladar l'obrador de la xocolata a la ubicació actual, i també qui va construir una farinera al costat, que va suposar una gran millora en la comercialització del blat de moro per tota la zona. A més a més, Marià Jolonch també va intervenir activament en millorar el subministrament elèctric d'Agramunt i, per això, l'Avinguda que passa per davant de la fàbrica ha rebut el seu nom.

Al llarg de tota la seva història, Xocolata Jolonch s'ha caracteritzat principalment per la fabricació de xocolata a la pedra, considerada la varietat de xocolata autòctona d'Agramunt. Curiosament, la denominació "a la pedra" no prové, com es pot pensar, de la duresa de la xocolata, sinó de la pedra de granit que utilitzaven antigament els artesans durant el procés d'elaboració per escalfar i triturar el cacau, fins que es convertia en una massa líquida. Des del 1920, fins a la dècada dels 50, a les rajoles de xocolata s'hi podien trobar col·leccions de cromos amb temes diferents com els invents futuristes o les croades, que van ajudar a popularitzar la Xocolata Jolonch i la xocolata a la pedra d'Agramunt en general.

La història de la Xocolata Jolonch està lligada des de sempre a una producció totalment artesanal i de màxima qualitat. Del renom que ja en aquella època tenia Xocolata Jolonch i la xocolata d'Agramunt n'és mostra el fet que el president Lluís Companys, abans de ser afusellat per l'exèrcit franquista el 1940, va demanar com a última voluntat un tros de xocolata (a la pedra) d'Agramunt, tal com s'explica al llibre de Josep Benet "Exili i mort del president Companys". Les seves germanes, conscients que el farien content, n'hi van portar un bocí.